Occitaenvalencia

Paraules propies / Own words / Palabras propias

Ausias = Agusti

Lo = el

Uèi: hui

Paraules comunes / Common words / Palabras comunes

Reialme (en valencià antic) = regne // A ús e a costum del realme de França, Tirant, c. 53

Jamai

Pèrdre

Quand: quan

Arbre

O: ho

I: hi (i a: hi ha)

Maire/pair: mare/pare

Mens: menys

Fins

Meteis: mateix

Archiu

Parlar

Segle

Dejós: dejús (valencia antic) = davall // Tirant... lo prengueren en braços... e posaren-lo deiús un porxe que y hauia, Tirant, c. 219

Ont: on

Oc:

Libre dels Feits de Jacme I. (XXXVIII): -E deits-nos vós que sobre vostra fe davalem? -Oc, dixem nós.

Ausiàs March. XXIII L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista que vostre cos no jutge per gentil; no.l coneix tal com lo qui és suptil: hoc la color, mas no sab de la lista

Epoca actual: oi

DCVB: equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat // Etimologia: del llatí hoc, 'això', del qual deriva la partícula oc

Sarsuela d'Escalante «Als lladres!»: «Mariana.-- Sinyoret, a mi no em parle de morts, oi! ma' que té gust;»[14] «Diego,-- Ai! yo en vore una chiquilla aixina del seu pamet, me'n vaig com se'n va una calça, per punts. Calisto.-- Oi! Chiqueta, ves, ves dins a fer el sopar.»

Vicent Salvà: I això! = Oi! L'oi en expressions valencianes: «M'ha tocat la loteria. ¿Oi? No m'ho puc creure!»

«M'en vaig a viure a París. ¿Oi, ¿I això? ¿Qué no estaves bé ací?»

¿Oi? Que estrany! Sí que és molt estrany ¿oi? Oc, es fòrça estranh