https://wiki.wesnoth.org/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Mavorte 2026-04-04T11:53:46Z User contributions MediaWiki 1.31.16 https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=26758 2008-09-18T19:35:07Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità [[http://www.wesnoth.org/wiki/Occitaenvalencia]] inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta per influencia del mossarap [[http://www.wesnoth.org/wiki/Mossarapenvalencia]], aragones[[http://www.wesnoth.org/wiki/Aragonesenvalencia]] i castellà, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant ab la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo) i ab.<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula (excepte ad*), encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> En general no existixen els digrafs ab “t eufonica” en valencià:<br /> la tz és s (excepte els números 11, 12, 13, 14, 15, 16) com urbanisar, finalizar, ¡assucac!<br /> la tm és m: semana<br /> la tn es n: cona<br /> la tll es ll: billet, desenrollar<br /> la tl es l: guala, mole<br /> la tx es ch i la tg/j es g/j (pero mitjan es mitan) (dit abans) <br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: no es lo mateix baïa que baya i no es diu igual)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> *Atre curiositat: es gasta la preposició ad davant de pronoms personals, artículs i demostratius que comencen per vocal (cosa inexistent en català)<br /> <br /> Diferencies d’accentuacio:<br /> Agudes: s’accentuen les acabades en vocal, -s i –en pero no en –in (com roïn). En valencia s’accentuen en –en perque hi ha moltes formes verbals que en acaben, pero no en –in ya que el present del subjuntiu no tenen eixa terminacio catalana, sino que terminen tambe en –en i per aixo el valencià només te 4 o 5 paraules acabades en –in que no s’accentuen.<br /> Planes: S'accentuen les que no duen lo anterior<br /> Esdruixoles: S’acentuen totes<br /> <br /> Cal recordar que els accents diacritics també varien: “us” en valencià no s’accentua perque només vol dir “uso”, but en català tambe pot voler dir “vos”. “Be” es “bien” i “bè” el belit mentres que en català es “bé” (bien), be (balit i cordero) i “bè” es aigua per a beure<br /> <br /> També cal recordar que els accents s’ajusten a la pronunciació del valencia: café, séquia, francés, depén, pésol, Valéncia, qué, série, época, pero (no cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol, València, què, sèrie, època, però)<br /> <br /> * En valencià sempre s'apostrofa l'articul &quot;la&quot; davant de vocal o haig (no existix la excepcio catalana de no apostrofar davant de I o U atones)<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul 3.2 de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=26756 2008-09-18T19:26:07Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità [[http://www.wesnoth.org/wiki/Occitaenvalencia]] inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta per influencia del mossarap [[http://www.wesnoth.org/wiki/Mossarapenvalencia]], aragones[[http://www.wesnoth.org/wiki/Aragonesenvalencia]] i castellà, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant ab la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo) i ab.<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula (excepte ad*), encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> En general no existixen els digrafs ab “t eufonica” en valencià:<br /> la tz és s (excepte els números 11, 12, 13, 14, 15, 16) com urbanisar, finalizar, ¡assucac!<br /> la tm és m: semana<br /> la tn es n: cona<br /> la tll es ll: billet, desenrollar<br /> la tl es l: guala, mole<br /> la tx es ch i la tg/j es g/j (pero mitjan es mitan) (dit abans) <br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: no es lo mateix baïa que baya i no es diu igual)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> *Atre curiositat: es gasta la preposició ad davant de pronoms personals, artículs i demostratius que comencen per vocal (cosa inexistent en català)<br /> <br /> Diferencies d’accentuacio:<br /> Agudes: s’accentuen les acabades en vocal, -s i –en pero no en –in (com roïn). En valencia s’accentuen en –en perque hi ha moltes formes verbals que en acaben, pero no en –in ya que el present del subjuntiu no tenen eixa terminacio catalana, sino que terminen tambe en –en i per aixo el valencià només te 4 o 5 paraules acabades en –in que no s’accentuen.<br /> Planes: S'accentuen les que no duen lo anterior<br /> Esdruixoles: S’acentuen totes<br /> <br /> Cal recordar que els accents diacritics també varien: “us” en valencià no s’accentua perque només vol dir “uso”, but en català tambe pot voler dir “vos”. “Be” es “bien” i “bè” el belit mentres que en català es “bé” (bien), be (balit i cordero) i “bè” es aigua per a beure<br /> <br /> També cal recordar que els accents s’ajusten a la pronunciació del valencia: café, séquia, francés, depén, pésol, Valéncia, qué, série, época, pero (no cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol, València, què, sèrie, època, però)<br /> <br /> * En valencià sempre s'apostrofa l'articul &quot;la&quot; davant de vocal o haig (no existix la excepcio catalana de no apsotrofar davant de I o U atones) <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul 3.2 de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26732 2008-09-16T13:18:52Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquete<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si(s)quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Bachoca: bajoca<br /> <br /> Despuis: despus (+dema/ahir)<br /> <br /> Puis: Puix<br /> <br /> Ixe/a: Eixe/a (no aqueix)<br /> <br /> En conte de, no en lloc de<br /> <br /> Sanglot: Changlot ademés de singlot<br /> <br /> Serbici: servici i no servei<br /> <br /> Tozal: tossal<br /> <br /> En estas: en això = llavors<br /> <br /> Esgarrar<br /> <br /> Guillopo<br /> <br /> Namás: Només, no sols<br /> <br /> Usos valencians de l'&quot;en&quot; seguint l'aragones<br /> <br /> Auxiliar en verps de moviment reflexius: ir-se-ne, benir-se-ne<br /> <br /> Us pleonàstic en oracions impersonals: No'n i hai chen (gent)<br /> <br /> Orige de l'apichat: chuntar, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26730 2008-09-16T11:29:12Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquete<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si(s)quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Bachoca: bajoca<br /> <br /> Despuis: despus (+dema/ahir)<br /> <br /> Puis: Puix<br /> <br /> Ixe/a: Eixe/a (no aqueix)<br /> <br /> En conte de, no en lloc de<br /> <br /> Sanglot: Changlot ademés de singlot<br /> <br /> Serbici: servici i no servei<br /> <br /> Tozal: tossal<br /> <br /> En estas: en això per a llavors<br /> <br /> Esgarrar<br /> <br /> Guillopo<br /> <br /> Namás: Només, no sols<br /> <br /> Cojugacio ab &quot;en&quot; dels verps de moviment: ir-se-ne, benir-se-ne<br /> <br /> Orige de l'apichat: chuntar, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26729 2008-09-16T11:25:12Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquete<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Bachoca: bajoca<br /> <br /> Despuis: despus (+dema/ahir)<br /> <br /> Puis: Puix<br /> <br /> Ixe/a: Eixe/a (no aqueix)<br /> <br /> En conte de, no en lloc de<br /> <br /> Sanglot: Changlot ademés de singlot<br /> <br /> Serbici: servici i no servei<br /> <br /> Tozal: tossal<br /> <br /> En estas: en això per a llavors<br /> <br /> Esgarrar<br /> <br /> Guillopo<br /> <br /> Namás: Només, no sols<br /> <br /> Cojugacio ab &quot;en&quot; dels verps de moviment: ir-se-ne, benir-se-ne<br /> <br /> Orige de l'apichat: chuntar, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26728 2008-09-16T11:23:26Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquete<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Bachoca: bajoca<br /> <br /> Despuis: despus (+dema/ahir)<br /> <br /> Puis: Puix<br /> <br /> Ixe/a: Eixe/a (no aqueix)<br /> <br /> En conte de, no en lloc de<br /> <br /> Sanglot: Changlot ademés de singlot<br /> <br /> Serbici: servici i no servei<br /> <br /> Tozal: tossal<br /> <br /> En estas: en això per a llavors<br /> <br /> Esgarrar<br /> <br /> Guillopo<br /> <br /> Namás: Només, no sols<br /> <br /> Cojugacio ab &quot;en&quot; dels verps de moviment: ir-se-ne, benir-se-ne<br /> <br /> Orige del apichat: chunt, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26727 2008-09-16T11:19:56Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquete<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Rayar l'alba<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Bes-te-ne<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Bachoca: bajoca<br /> <br /> Despuis: despus (+dema/ahir)<br /> <br /> Puis: Puix<br /> <br /> Ixe/a: Eixe (no aqueix)<br /> <br /> En conte de, no en lloc de<br /> <br /> Sanglot: xanglot ademés de singlot<br /> <br /> Serbici: servici i no servei<br /> <br /> Tozal: tossal<br /> <br /> En estas: en això per a llavors<br /> <br /> Esgarrar<br /> <br /> Guillopo<br /> <br /> Namás: Només, no sols<br /> <br /> Cojugacio ab &quot;en&quot; dels verps de moviment: ir-se-ne, benir-se-ne<br /> <br /> Orige del apichat: chunt, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26725 2008-09-16T01:55:15Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquet<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Rayar l'alba<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Bes-te-ne<br /> <br /> Charrada (no xerra)<br /> <br /> Orige del apichat: chunt, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26724 2008-09-16T01:41:18Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquet<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Rayar l'alba<br /> <br /> Astral (no destral)<br /> <br /> Bes-te-ne<br /> <br /> Orige del apichat: chunt, chaime...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26723 2008-09-16T01:27:06Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquet<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> Abadejo<br /> <br /> Orige del apichat: chunt...<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26722 2008-09-16T01:21:30Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquet<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> Si quia: Ixcà<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Aragonesenvalencia&diff=26721 2008-09-16T01:14:51Z

<p>Mavorte: New page: Paraules / Words / Palabras Yayo Ademés Chiquet Asina (+ aixi): aixina Bonico Ababol = rosella Category:Translations</p> <hr /> <div>Paraules / Words / Palabras<br /> <br /> Yayo<br /> <br /> Ademés<br /> <br /> Chiquet<br /> <br /> Asina (+ aixi): aixina<br /> <br /> Bonico<br /> <br /> Ababol = rosella<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Occitaenvalencia&diff=26720 2008-09-15T23:59:45Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules propies / Own words / Palabras propias<br /> <br /> Ausias = Agusti<br /> <br /> Lo = el<br /> <br /> Uèi: hui<br /> <br /> Paraules comunes / Common words / Palabras comunes<br /> <br /> Reialme (en valencià antic) = regne // A ús e a costum del realme de França, Tirant, c. 53<br /> <br /> Jamai<br /> <br /> Pèrdre<br /> <br /> Quand: quan<br /> <br /> Arbre<br /> <br /> O: ho<br /> <br /> I: hi (i a: hi ha)<br /> <br /> Maire/pair: mare/pare<br /> <br /> Mens: menys<br /> <br /> Fins<br /> <br /> Meteis: mateix<br /> <br /> Archiu<br /> <br /> Parlar<br /> <br /> Segle<br /> <br /> Dejós: dejús (valencia antic) = davall // Tirant... lo prengueren en braços... e posaren-lo deiús un porxe que y hauia, Tirant, c. 219<br /> <br /> Ont: on<br /> <br /> Oc:<br /> <br /> Libre dels Feits de Jacme I. (XXXVIII):<br /> ''-E deits-nos vós que sobre vostra fe davalem?<br /> -Oc, dixem nós.''<br /> <br /> Ausiàs March. XXIII<br /> L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista<br /> que vostre cos no jutge per gentil;<br /> no.l coneix tal com lo qui és suptil:<br /> hoc la color, mas no sab de la lista<br /> <br /> Epoca actual: oi<br /> <br /> DCVB: equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat // Etimologia: del llatí hoc, 'això', del qual deriva la partícula oc<br /> <br /> Sarsuela d'Escalante «Als lladres!»:<br /> «Mariana.-- Sinyoret, a mi no em parle de morts, oi! ma' que té gust;»[14]<br /> «Diego,-- Ai! yo en vore una chiquilla aixina del seu pamet, me'n vaig com se'n va una calça, per punts.<br /> Calisto.-- Oi! Chiqueta, ves, ves dins a fer el sopar.»<br /> <br /> Vicent Salvà: I això! = Oi!<br /> L'oi en expressions valencianes:<br /> «M'ha tocat la loteria.<br /> ¿Oi? No m'ho puc creure!»<br /> <br /> «M'en vaig a viure a París.<br /> ¿Oi, ¿I això? ¿Qué no estaves bé ací?»<br /> <br /> ¿Oi? Que estrany! Sí que és molt estrany ¿oi? Oc, es fòrça estranh<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Occitaenvalencia&diff=26719 2008-09-15T23:58:29Z

<p>Mavorte: New page: Paraules propies / Own words / Palabras propias Ausias = Agusti Lo = el Uèi: hui Paraules comunes / Common words / Palabras comunes Reialme (en valencià antic) = regne // A ús e a ...</p> <hr /> <div>Paraules propies / Own words / Palabras propias<br /> <br /> Ausias = Agusti<br /> <br /> Lo = el<br /> <br /> Uèi: hui<br /> <br /> Paraules comunes / Common words / Palabras comunes<br /> <br /> Reialme (en valencià antic) = regne // A ús e a costum del realme de França, Tirant, c. 53<br /> <br /> Jamai<br /> <br /> Pèrdre<br /> <br /> Quand: quan<br /> <br /> Arbre<br /> <br /> O: ho<br /> <br /> I: hi (i a: hi ha)<br /> <br /> Maire/pair: mare/pare<br /> <br /> Mens: menys<br /> <br /> Fins<br /> <br /> Meteis: mateix<br /> <br /> Archiu<br /> <br /> Parlar<br /> <br /> Segle<br /> <br /> Dejós: dejús (valencia antic) = davall // Tirant... lo prengueren en braços... e posaren-lo deiús un porxe que y hauia, Tirant, c. 219<br /> <br /> Ont: on<br /> <br /> Oc:<br /> <br /> Libre dels Feits de Jacme I. (XXXVIII):<br /> ''-E deits-nos vós que sobre vostra fe davalem?<br /> -Oc, dixem nós.''<br /> <br /> Ausiàs March. XXIII<br /> L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista<br /> que vostre cos no jutge per gentil;<br /> no.l coneix tal com lo qui és suptil:<br /> hoc la color, mas no sab de la lista<br /> <br /> Epoca actual: oi<br /> DCVB: equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat // Etimologia: del llatí hoc, 'això', del qual deriva la partícula oc<br /> <br /> Sarsuela d'Escalante «Als lladres!»:<br /> «Mariana.-- Sinyoret, a mi no em parle de morts, oi! ma' que té gust;»[14]<br /> «Diego,-- Ai! yo en vore una chiquilla aixina del seu pamet, me'n vaig com se'n va una calça, per punts.<br /> Calisto.-- Oi! Chiqueta, ves, ves dins a fer el sopar.»<br /> <br /> Vicent Salvà: I això! = Oi!<br /> L'oi en expressions valencianes:<br /> «M'ha tocat la loteria.<br /> ¿Oi? No m'ho puc creure!»<br /> <br /> «M'en vaig a viure a París.<br /> ¿Oi, ¿I això? ¿Qué no estaves bé ací?»<br /> <br /> ¿Oi? Que estrany! Sí que és molt estrany ¿oi? Oc, es fòrça estranh<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Mossarapenvalencia&diff=26718 2008-09-15T20:07:00Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / words / palabras:<br /> <br /> Sabathair: sabater<br /> <br /> Archilaga: argilaga<br /> <br /> Formache: formage<br /> <br /> Lebre: llebre<br /> <br /> Lop: llop (Muhammad ibn Mardanix: &quot;rei lop&quot;)<br /> <br /> Letuga: lletuga<br /> <br /> Parthal: pardal, (no &quot;ocell&quot;)<br /> <br /> Pebre<br /> <br /> Thapara: tapera<br /> <br /> Thomiello: tomello (IEC: és més probable que sigui una forma antiga procedent dels mossàrabs valencians i paral·lela a la forma castellana // no &quot;farigola&quot;)<br /> <br /> Mosseguello o mossiguello (rata penada en Crevillent i Elig) <br /> <br /> ...<br /> <br /> <br /> Harges (jarchas):<br /> <br /> Abu Bakr Muhamad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym, de Bocairent, almojarife de Sevilla en 1121: <br /> “No me tangues, ay habibi (amat meu),<br /> No, cara danyosa //<br /> (...),basta! //<br /> a tot home refuse // <br /> <br /> <br /> Ibn Lubbun, senyor de Morvedre (s.XI):<br /> ¡Ay mama, meu al habib,<br /> vay-se no mes tornarad<br /> Gar, qué faré yo, mamá//<br /> (...)lleixarad?<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Mossarapenvalencia&diff=26717 2008-09-15T20:03:34Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Paraules / words / palabras:<br /> <br /> Sabathair: sabater<br /> <br /> Archilaga: argilaga<br /> <br /> Formache: formage<br /> <br /> Lebre: llebre<br /> <br /> Lop: llop (Muhammad ibn Mardanix: &quot;rei lop&quot;)<br /> <br /> Letuga: lletuga<br /> <br /> Parthal: pardal, (no &quot;ocell&quot;)<br /> <br /> Pebre<br /> <br /> Thapara: tapera<br /> <br /> Thomiello: tomello (IEC: és més probable que sigui una forma antiga procedent dels mossàrabs valencians i paral·lela a la forma castellana // no &quot;farigola&quot;)<br /> <br /> Mosseguello o mossiguello (rata penada en Crevillent i Elig) <br /> <br /> <br /> Harges (jarchas):<br /> <br /> Abu Bakr Muhamad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym, de Bocairent, almojarife de Sevilla en 1121: <br /> “No me tangues, ay habibi (amat meu),<br /> No, cara danyosa //<br /> (...),basta! //<br /> a tot home refuse // <br /> <br /> <br /> <br /> Ibn Lubbun, senyor de Morvedre (s.XI):<br /> ¡Ay mama, meu al habib,<br /> vay-se no mes tornarad<br /> Gar, qué faré yo, mamá//<br /> (...)lleixarad?</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Mossarapenvalencia&diff=26716 2008-09-15T20:01:34Z

<p>Mavorte: New page: Paraules / words / palabras: Sabathair: sabater Archilaga: argilaga Formache: formage Lebre: llebre Lop: llop (Muhammad ibn Mardanix: &quot;rei lop&quot;) Letuga: lletuga Parthal: pardal, (no...</p> <hr /> <div>Paraules / words / palabras:<br /> <br /> Sabathair: sabater<br /> <br /> Archilaga: argilaga<br /> <br /> Formache: formage<br /> <br /> Lebre: llebre<br /> <br /> Lop: llop (Muhammad ibn Mardanix: &quot;rei lop&quot;)<br /> <br /> Letuga: lletuga<br /> <br /> Parthal: pardal, (no &quot;ocell&quot;)<br /> <br /> Pebre<br /> <br /> Thapara: tapera<br /> <br /> Thomiello: tomello (IEC: és més probable que sigui una forma antiga procedent dels mossàrabs valencians i paral·lela a la forma castellana, no &quot;farigola&quot;)<br /> <br /> Mosseguello o mossiguello (rata penada en Crevillent i Elig) <br /> <br /> <br /> Harges (jarchas):<br /> <br /> Abu Bakr Muhamad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym, de Bocairent, almojarife de Sevilla en 1121: <br /> “No me tangues, ay habibi (amat meu),<br /> No, cara danyosa //<br /> (...),basta! //<br /> a tot home refuse // <br /> <br /> <br /> <br /> Ibn Lubbun, senyor de Morvedre (s.XI):<br /> ¡Ay mama, meu al habib,<br /> vay-se no mes tornarad<br /> Gar, qué faré yo, mamá//<br /> (...)lleixarad?</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=26715 2008-09-15T19:39:43Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità [[http://www.wesnoth.org/wiki/Occitaenvalencia]] inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta per influencia del mossarap [[http://www.wesnoth.org/wiki/Mossarapenvalencia]], aragones[[http://www.wesnoth.org/wiki/Aragonesenvalencia]] i castellà, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant ab la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo) i ab.<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula (excepte ad*), encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> En general no existixen els digrafs ab “t eufonica” en valencià:<br /> la tz és s (excepte els números 11, 12, 13, 14, 15, 16) com urbanisar, finalizar, ¡assucac!<br /> la tm és m: semana<br /> la tn es n: cona<br /> la tll es ll: billet, desenrollar<br /> la tl es l: guala, mole<br /> la tx es ch i la tg/j es g/j (pero mitjan es mitan) (dit abans) <br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: no es lo mateix baïa que baya i no es diu igual)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> *Atre curiositat: es gasta la preposició ad davant de pronoms personals, artículs i demostratius que comencen per vocal (cosa inexistent en català)<br /> <br /> Diferencies d’accentuacio:<br /> Agudes: s’accentuen les acabades en vocal, -s i –en pero no en –in (com roïn). En valencia s’accentuen en –en perque hi ha moltes formes verbals que en acaben, pero no en –in ya que el present del subjuntiu no tenen eixa terminacio catalana, sino que terminen tambe en –en i per aixo el valencià només te 4 o 5 paraules acabades en –in que no s’accentuen.<br /> Planes: Las que no duen lo anterior<br /> Esdruixoles: S’acentuen totes<br /> <br /> Cal recordar que els accents diacritics també varien: “us” en valencià no s’accentua perque només vol dir “uso”, but en català tambe pot voler dir “vos”. “Be” es “bien” i “bè” el belit mentres que en català es “bé” (bien), be (balit i cordero) i “bè” es aigua per a beure<br /> <br /> També cal recordar que els accents s’ajusten a la pronunciació del valencia: café, séquia, francés, depén, pésol, Valéncia, qué, série, época, pero (no cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol, València, què, sèrie, època, però)<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul 3.2 de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)<br /> <br /> [[Category:Translations]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=18807 2007-10-15T22:42:12Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant ab la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo).<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: creïa que no es diu “creya”)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul 3.2 de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=18805 2007-10-15T22:36:09Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant con la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo).<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: creïa que no es diu “creya”)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul 3.2 de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=18804 2007-10-15T22:25:20Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant con la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo).<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: creïa que no es diu “creya”)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en l'artícul de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=18792 2007-10-15T17:56:44Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix pels següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant con la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo).<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: creïa que no es diu “creya”)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en el artícul de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=Motiusperalvalencia&diff=18791 2007-10-15T17:55:59Z

<p>Mavorte: </p> <hr /> <div>Esta traducció existix per els següents motius:<br /> 1. La llengua valenciana es des de fa molt de temps una llengua definida. La versió més provable es que totes les llengües del llevant: català, valencià, balear (mallorquí antigament) i occità inclòs provenen d’una llengua antiga comú nomenada “romanç” del que el valencià es va diferenciar en el segle XIV de la resta, encara que hi ha més teories entorn de l’orige. En qualsevol cas s'esta d’acort en que el segle XV va ser el “Segle d’Or Valencià” en el que la llengua va tindre el màxim esplendor (ya molt desenrollada). En eixa época es varen escriure obres com Tirant lo Blanch (de Joanot Martorell) i autors tan coneguts com Ausias March, Vicent Ferrer... (i molts més) i comencen a aparéixer les primeres diccionaris i ortografies valencianes com el Liber Elegantiorum de Joan Esteve “escrit en llati i valentiana llingua”, Carles Ros ab la seua ortografia i diccionari, Josep Nebot i Perez, culminat al final en les Normes del Puig (de la RACV) seguint els estudis de Lluis Fullana i Miras.<br /> <br /> <br /> 2. El vocabulari, ortografia i la accentuació seran les de la RACV, perque es la institució històrica que va nàixer el 20 de giner de 1915 per a defendre la llengua valenciana. No seguirem a la AVL, que va nàixer el 23 de juliol de 2001, per imposició de la Generalitat, perque es una intromissió de la política en la llengua. Ademés seguix les Normes de Castello de les quals posem els seus erros breument (varen pretendre un acoplament ortogràfica del valencià al català i tallant con la tendència ortogràfica que abans esta posada):<br /> <br /> Base 3. En final de paraula s´escriu P (cap, camp, cup, (recipient), macip). Excepcions: finals en FOB (hidròfob) i en SIL·LAB (monosíl·lab); darrere de consonant en paraules de les quals porten B els femenins i derivats (corb, corbera) i amb o ab (preposicio); adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub, (figura geomètrica) club, exub, gàlib, nabab, torb, tub.<br /> Esta base inclou massa excepcions, lo que resulta contraproduent per a un sistema ortogràfic. La regla valenciana es mes senzilla i s´ajusta a la fonètica valenciana. Les paraules que la Base 3ª adjunta, no incloses en la mentada excepció, deuen escriure´s igualment tal com sonen, ab P final. Excepte: club, paraula d´orige anglés. (La paraula tub es catalana. En valencià se diu i s´escriu tubo).<br /> <br /> Base 11. En fi de paraula s´escriu T i no D (pit, ardit, avalot, mut). Excepcions: Darrere de consonant en les paraules de les quals porten D els femenins i derivats (estupend, cf. estupenda, sord, cf. sorda, esguard cf. esguardar). Darrere de vocal en els femenins acabats en ETUD, ITUD, (consuetud, solitud). En algunes paraules tècniques i extrangeres (estrangeres) com anhídrid, sumand, babord (babor en val.), lord. <br /> S´escriu D (dit). <br /> ... <br /> 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s´escriga D: veritat – vertader (del arcaisme vertat), ciutat – ciutadà, els participis –at a –ada<br /> <br /> Base 13. El so de palatal fricativa sorda (CH francesa) es representa sempre per X (Xàtiva, marxa, seixanta, ix) <br /> De vegades darrere de consonant com en esfinx, linx, etc. i sempre darrere de A, E, O, U, el signe X pren el so de CS (Alexandre, luxe). I a mes en casos com -fixe- i els derivats. <br /> Per a que prenga el de CH francesa s´interposa una T (empatxar, despatx). Excepció: devegades també darrere de la I (bolitx). <br /> El so de pre-palatal africada (CH castellana) es representa a començ de paraula per X (xic, xaruga, Xecoeslovàquia). Al mig de paraula per TJ davant de A, O, U (platja, desitjós); i per TG davant E, I, (metge). <br /> A la fi de paraula per G darrere les atres vocals (vaig, lleig, roig, puig). <br /> Esta base descalifica les Normes de Castello, perque descobrixen la completa ignorància dels autors en matèria de fonètica valenciana. <br /> <br /> a) Les bases de Castello posen el mateix so a X en Xàtiva i seixanta (xixanta) que a punxa i marxa (puncha i marcha) sent que en unes el so palatal es africat i en atres fricatiu. <br /> b) Introduïxen una T davant de X (TX) i darrere de I (bolitx), grup consonantic TX inadmissible (en el que segon les Normes de Castello la T no se pronuncia, no obstant en valencià empatxar, despatx i bolitx es pronuncia com ch, sent la escritura correcta empachar, despaig, bolig). <br /> c) Al principi de paraula per a la fricativa sorda en conte de CH posen la X, desterrant de l´ortografia la consonant CH, tan tradicional en l´ortografia valenciana. ( En valencià deu dir-se chic, no xic; charuga, no xaruga; Checoslovaquia, no Xecoeslovaquia). <br /> d) Al mig de paraula introduïxen, viciosament, una T davant de G o J formant el grups TG i TJ dels quals la T no es deu pronunciar mai. Es recorda que en valencià no apichat el so “j/g” es palatal fricatiu així que no es necessita antepondre la “t” que en català només esta per motius fonètics i no per motius etimològics, este so es distint al so de ch castellana (excepte en el apichat). El so de ch castellana va aplegar del castellà (en català no existix) i es per això que ha de escriure’s ab “ch”<br /> <br /> Us de la CH. <br /> 1. En so de /c/ (en signe damunt) (chic). <br /> 1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonant: chufa, Chirivella, clochina, archiu. <br /> 1.2. En final de paraula escriurem IG o G.<br /> 2. En so de /k/. (March). En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Albuixech, Albiach. <br /> <br /> S´escriu Y (yo) (El so “y” no existix en català i va aplegar al valencià pel castellà, així que ha de escriure’s ab “y”)<br /> 1. En posició inicial de paraula davant vocal: yuxtaposar (que no es pronuncia com “junts, joc, jagant i junc”)<br /> 2. Entre vocals: epopeya, apoyar, yayo (no es diu epopeia, apoiar, iaio; es un so distint al que te esta “i” tònica: creïa que no es diu “creya”)<br /> 3. En el dígraf NY per a representar el so de /n/ (en un signe baix): pinya, puny <br /> 4. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy (es diu alcoyà i no alcoià)<br /> <br /> Base 14. Per tal de distinguir la LL (aquell) de la L geminada o doble (intel·ligencia, mol·le), s´escriu entre les dos L un punt volant. <br /> L´ortografia de l´Acadèmia no admet esta base, perque en valencià eixa L doble no existix en la pronunciació corrent, (inteligència, no intel·ligencia, mole, no mol·le). L´ortografia se simplifica per l´Acadèmia, preferint la fonètica a l´etimologia. i perque en valencià no existix dit grup: tots pronuncien in-te-li-gen-ci-a i no in-tel-li-gen-ci-a. <br /> <br /> Base 34: ... Es troben assovint als vocabularis dos formes d´una mateixa paraula (AMB i AB; ELS i LOS; EL i LO). Aixo vol dir que ambdos formes son igualment llegítimes, encara que la primera siga la més usual i recomanable. <br /> Observe’s l´inexactitut de dir que &quot;AMB&quot; es mes usual. Ni &quot;amb ni ab&quot; s´usen en la llengua parlada: la primera per ser catalana i la segona per arcaica. El poble valencià usa en lloc d´elles la preposició &quot;EN&quot; (Encara que yo gaste “ab” per a diferenciar-ho de la preposició “en”). Inclús l’IEC diu entorn de “con”: Al regne de Val. i a la Ribera d'Ebre, aquesta prep. s'és reduïda a en. «Se va casar en una xica» (=amb una xica); «Anava en un amic». Aquesta confusió comença a aparèixer en textos valencians del segle XV (V. EN, paràgraf V, i RLiR, XXIX, 49-52), però generalment els escriptors d'aquell segle usaven la forma ab.<br /> <br /> <br /> Historia de la ortografia valenciana:<br /> De Carles Ros es derivarà una llinea ortogràfica que seria seguda per les ortografies de Josep Nebot i Perez (de Lo Rat Penat) i per Lluis Fullana i Miras del que es derivaria les Normes del Puig aci expostes, que volien representar el sons “ch” i “y” que varen vindre del castellà quan el valencià s’estava formant i que son desconegudes per al català, es per això que alguns escritors des de antic començaven a escriure ab una ortografia ab algunes diferencies de la catalana. Atres varen mantindre la ortografia catalana seguint una llinea ortogràfica representada hui per les Normes de Castelló i que s’ajusta a la fonètica catalana pero no a la valenciana, i en el meu cas yo no vullc crear dislèxia :)<br /> <br /> <br /> 3. I per últim he de dir que el artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, recolzat en el artícul de la Constitució Espanyola, declara que la llengua pròpia d’esta Comunitat es el valencià, tenim dret a usar-ho, en el nostre cas fent traduccions i no podem ser discriminats per raó de la nostra llengua. Es per motius històrics, llingüístics i llegals tenim dret a una traducció al valencià<br /> <br /> PD: No vos molesteu en borrar esta web com la anterior, en esta ocasió he fet una copia de seguritat ;)</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=WesnothTranslations&diff=17195 2007-08-16T12:00:29Z

<p>Mavorte: /* Translations */</p> <hr /> <div>== Translations ==<br /> <br /> Wesnoth is currently being translated into the following languages. Instructions on how to contribute are found here:<br /> [[WesnothTranslationsHowTo]].<br /> * [[AfrikaansTranslation|Afrikaans]] - maintainer: Friedel Wolff - [mailto:friedelATSIGNtranslateDOTorgDOTza]<br /> * [[BasqueTranslation|Basque]] - maintainer: Alfredo Beaumont (ziberpunk) - [mailto:alfredo.beaumontATgmailDOTcom]<br /> * [[BulgarianTranslation|Bulgarian]] maintainer: Nikolay Vladimirov (Turki) - [mailto:nikolayATvladimiroffDOTcom]<br /> * [[CatalanTranslation|Catalan]] - maintainer: Jordà Polo (ettin) - [mailto:jordaATettinDOTorg]<br /> * [[ChineseTranslation|Chinese]] - maintainer: Firen, [mailto:qhy@hotmail.co.uk] (email address not working)<br /> * [[CzechTranslation|Czech]] - maintainer: Vladimír Slávik - [mailto:slavikDOTvladimirATseznamDOTcz]<br /> * [[DanishTranslation|Danish]] maintainer: Joe Hansen (joedalton) - [mailto:joedalton2ATyahooDOTdk]<br /> * [[DutchTranslation|Dutch]] - maintainer: Foppe Benedictus (Fopper) - [mailto:foppeDOTbenedictusATgmailDOTcom]<br /> * [[EnglishTranslation|English (US)]] ''(this is the default)'' - maintainer: Sirp - [mailto:davidnwhiteATcomcastDOTnet]<br /> * [[EnglishGBTranslation|English (GB)]] - maintainer: pjr - [mailto:peadar.ruadh@btinternet.com]<br /> * [[Esperanto_translation|Esperanto]] - maintainer: Viliam Bur - [mailto:viliamATburDOTsk]<br /> * [[EstonianTranslation|Estonian]] - maintainer: Mart Tõnso (rinjin) - [mailto:tmATrinjinDOTpriDOTee]<br /> * [[FilipinoTranslation|Filipino]] - maintainer: Joset Zamora (sophie^) - [mailto:sophieUNDERSCOREgeekATyahooDOTca]<br /> * [[FinnishTranslation|Finnish]] - maintainer: Samu Voutilainen (Smar) - [mailto:ec5983ATkolumbusDOTfi]<br /> * [[FrenchTranslation|French]] - maintainer: Benoît Timbert (Noyga) [mailto:benoitDOTtimbertATfreeDOTfr] (interim) or: Guillaume Massart (Piou2fois) - [mailto:massartDOTguillaumeATwanadooDOTfr] (currently away)<br /> * [[GalicianTranslation|Galician]] - maintainer: Leandro Regueiro - [mailto:leandro DOT regueiro AT gmail DOT com] [http://trasno.net Proxecto Trasno]<br /> * [[GermanTranslation|German]] - maintainer: Christoph Berg (chrber) - [mailto:ChristophDOTBergATkpm-sportDOTde]<br /> * [[GreekTranslation|Greek]] - maintainer: Konstantinos Egarhos [mailto:atixosATgmailDOTcom]<br /> * [[HebrewTranslation|Hebrew]] - maintainer: Oron Peled - [mailto:oronATactcomDOTcoDOTil]<br /> * [[HungarianTranslation|Hungarian]] - maintainer: Széll Tamás (TomJoad) - [mailto:tomiATdigiflexDOThu]<br /> * [[IndonesianTranslation|Indonesian]] - maintainer: Nicky Inkrais Witras [mailto:nickyATsefierDOTcom]<br /> * [[ItalianTranslation|Italian]] - maintainer: Luciano Montanaro - [mailto:mikelima@cirulla.net]<br /> * [[JapaneseTranslation|Japanese]] - maintainer: Nobuhito Okada - [mailto:okyadaATgmailDOTcom]<br /> * [[KoreanTranslation|Korean]] - maintainer: Kim Woong - [mailto:jojowarezAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[LatinTranslation|Latin]] - maintainer: Marc Polo ([http://www.wesnoth.org/forum/privmsg.php?mode=post&amp;u=571 mpolo]) - No mail address specified<br /> * [[LithuanianTranslation|Lithuanian]] - maintainer: Andrius Štikonas (Mithrandir) - [mailto:stikonasATgmailDOTcom] <br /> * [[NorwegianTranslation|Norwegian]] - maintainer: Gaute Jao (Gauteamus) - [mailto:gauteamusATgmailDOTcom]<br /> * [[OccitanTranslation|Occitan]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[PolishTranslation|Polish]] - maintainer: Zbigniew Banach - [mailto:zDOTbanachATwsisizDOTeduDOTpl]<br /> * [[PortugueseTranslation|Portuguese Brazilian]] - maintainer: Claus Aranha (caranha) - [mailto:caranhaATgmailDOTcom]<br /> * [[RussianTranslation|Russian]] - maintainer: Azamat H. Hackimov [mailto:azamatDOThackimovATgmailDOTcom]&lt;!--Alexandr Menovchicov - [mailto:vamATkypiDOTru]--&gt;<br /> * [[SerbianTranslation|Serbian]] - maintainer: Srećko Toroman (freecraft)- [mailto:sreckotoromanATgmailDOTcom]<br /> * [[(sk) Preklad|Slovak]] - maintainer: Viliam Bur - [mailto:viliamATburDOTsk]; wiki: [[(sk) Návod]]<br /> * [[SlovenianTranslation|Slovenian]] - maintainer: Jaka Kranjc (lynx) - [mailto:lynxlupodianAThotmailDOTcom]<br /> * [[SpanishTranslation|Spanish]] - maintainer: Roberto Romero [mailto:sildurinENgmail.com]<br /> * [[SwedishTranslation|Swedish]] - maintainer: Stefan Bergström (tephlon) - [mailto:stefanDOTbergstromATgmailDOTcom]<br /> * [[TurkishTranslation|Turkish]] - maintainer: Pınar Yanardağ (PINguAR) - [mailto:pinarATcomuDOTeduDOTtr]<br /> * [[ValencianTranslation|Valencian]] - maintainer: Mario (Mavorte) - [mailto:mavorte1ATyahooDOTes]; wiki: [[Wesnoth-in-Valencian]]<br /> * [[VietnameseTranslation|Vietnamese]] - maintainer: Do Hong Minh - [mailto:minhdhAThutticDOTcom]<br /> <br /> <br /> <br /> Other ideas (remember, these are just ideas):<br /> * Translations into Asian languages <br /> ** Asian languages are already supported. See [[WesnothAsianLanguages]].<br /> <br /> == Mailing List ==<br /> <br /> There now is a mailinglist dedicated to translation matters. It is mainly intended to be used for informing translation maintainers about important changes, to announce string freezes and other special things. Everyone is free to subscribe to this list. You can find this list, entitled wesnoth-i18n at the listing of all Wesnoth mailing lists:<br /> <br /> [http://gna.org/mail/?group=wesnoth http://gna.org/mail/?group=wesnoth]<br /> <br /> The archive for this list is to be found [http://mail.gna.org/public/wesnoth-i18n/ here].<br /> Please keep in mind that this list is not meant for discussing changes for one single translation but stuff that is relevant to all translations.<br /> <br /> == See also ==<br /> <br /> * [[WesnothTranslationsHowTo]]<br /> * [[GetText]]<br /> * [http://gettext.wesnoth.org Translations statistics (svn)]<br /> * [[WesCamp| Translating User made Campaigns (featuring WesCamp-i18n)]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=WesnothTranslations&diff=11739 2006-09-11T12:11:14Z

<p>Mavorte: /* Translations */</p> <hr /> <div>== Translations ==<br /> <br /> Wesnoth is currently being translated into the following languages. Instructions on how to contribute are found here:<br /> [[WesnothTranslationsHowTo]].<br /> * [[AfrikaansTranslation|Afrikaans]] - maintainer: Nico Oliver - [mailto:wesnothafATgmailDOTcom]<br /> * [[BasqueTranslation|Basque]] - maintainer: Alfredo Beaumont (ziberpunk) - [mailto:alfredo.beaumontATgmailDOTcom]<br /> * [[BulgarianTranslation|Bulgarian]] maintainer: Georgi Dimitrov (oblak) - [mailto:oblakATgbgDOTbg]<br /> * [[CatalanTranslation|Catalan]] - maintainer: Jordà Polo (ettin) - [mailto:jordaATettinDOTorg]<br /> * [[ChineseTranslation|Chinese]] - maintainer: Firen, [mailto:qhy@hotmail.co.uk] (email address not working)<br /> * [[CzechTranslation|Czech]] - maintainer: Oto Buchta (tapik) - [mailto:tapikATbuchtoviDOTcz]<br /> * [[DanishTranslation|Danish]] maintainer: Anders K. Madsen (madsen) - [mailto:madsenATlillesvinDOTnet]<br /> * [[DutchTranslation|Dutch]] - maintainer: Maarten Albrecht (bloom) - [mailto:maartenalbrechtATgmailDOTcom]<br /> * [[EnglishTranslation|English (US)]] ''(this is the default)'' - maintainer: Sirp - [mailto:davidnwhiteATcomcastDOTnet]<br /> * [[EnglishGBTranslation|English (GB)]] - maintainer: pjr - [mailto:wesnoth@pjr.britishlibrary.net]<br /> * [[EstonianTranslation|Estonian]] - maintainer: Mart Tõnso (rinjin) - [mailto:tmATrinjinDOTpriDOTee]<br /> * [[FilipinoTranslation|Filipino]] - maintainer: Joset Zamora (sophie^) - [mailto:sophieUNDERSCOREgeekATyahooDOTca]<br /> * [[FinnishTranslation|Finnish]] - maintainer: Jussi Rautio (jgrr) - [mailto:jussiDOTrautioAThutDOTfi]<br /> * [[FrenchTranslation|French]] - maintainer: Guillaume Massart (Piou2fois) - [mailto:massartDOTguillaumeATwanadooDOTfr]<br /> * [[GalicianTranslation|Galician]] - maintainer: Jacobo Fernandez (Xacobe) - [mailto:xacobe_gzAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[GermanTranslation|German]] - maintainer: Christoph Berg (chrber) - [mailto:ChristophDOTBergATkpm-sportDOTde]<br /> * [[GreekTranslation|Greek]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[HebrewTranslation|Hebrew]] maintainer: Oron Peled - [mailto:oronATactcomDOTcoDOTil]<br /> * [[HungarianTranslation|Hungarian]] - maintainer: Széll Tamás (TomJoad) - [mailto:tomiATdigiflexDOThu]<br /> * [[ItalianTranslation|Italian]] - maintainer: Americo Iacovizzi (DarkAmex) - [mailto:americo_iacovizziATliberoDOTit]<br /> * [[JapaneseTranslation|Japanese]] - maintainer: Nobuhito Okada - [mailto:okyadaATgmailDOTcom]<br /> * [[KoreanTranslation|Korean]] - maintainer: Kim Woong - [mailto:jojowarezAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[LatinTranslation|Latin]] - maintainer: Marc Polo ([http://www.wesnoth.org/forum/privmsg.php?mode=post&amp;u=571 mpolo]) - No mail address specified<br /> * [[NorwegianTranslation|Norwegian]] - maintainer: Gaute Jao (Gauteamus) - [mailto:gauteamusATgmailDOTcom]<br /> * [[OccitanTranslation|Occitan]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[PolishTranslation|Polish]] - maintainer: Karol &quot;grzywacz&quot; Nowak - [mailto:grzywaczATsulDOTuniD0TlodzDOTpl]<br /> * [[PortugueseTranslation|Portuguese Brazilian]] - maintainer: Claus Aranha (caranha) - [mailto:caranhaATgmailDOTcom]<br /> * [[RussianTranslation|Russian]] - maintainer: Azamat H. Hackimov [mailto:azamatDOThackimovATgmailDOTcom]&lt;!--Alexandr Menovchicov - [mailto:vamATkypiDOTru]--&gt;<br /> * [[SerbianTranslation|Serbian]] - maintainer: Srecko Toroman (freecraft)- [mailto:freecraftATgmailDOTcom]<br /> * [[(sk) Preklad|Slovak]] - maintainer: Viliam Bur - [mailto:viliamATburDOTsk]; wiki: [[(sk) Návod]]<br /> * [[SlovenianTranslation|Slovenian]] - maintainer: Jaka Kranjc (lynx) - [mailto:lynxlupodianAThotmailDOTcom]<br /> * [[SpanishTranslation|Spanish]] - maintainer: David Martinez (ender/Jo-Con-El) - [mailto:enderATdebianDOTorg]<br /> * [[SwedishTranslation|Swedish]] - maintainer: Stefan Bergström (tephlon) - [mailto:stefanDOTbergstromATgmailDOTcom]<br /> * [[TurkishTranslation|Turkish]] - maintainer: Selim Farsakoglu - [mailto:farsakogluATwebDOTde]<br /> * [[ValencianTranslation|Valencian]] - maintainer: Mario (Mavorte) - [mailto:mavorte1ATyahooDOTes]; wiki: [[MavorteValencia]]<br /> * [[VietnameseTranslation|Vietnamese]] - maintainer: Do Hong Minh - [mailto:minhdhAThutticDOTcom]<br /> <br /> <br /> <br /> Other ideas (remember, these are just ideas):<br /> * Translations into Asian languages <br /> ** Asian languages are already supported. See [[WesnothAsianLanguages]].<br /> <br /> == See also ==<br /> <br /> * [[WesnothTranslationsHowTo]]<br /> * [[GetText]]<br /> * [http://gettext.wesnoth.org Translations statistics (svn)]<br /> * [[WesCamp| Translating User made Campaigns (featuring WesCamp-i18n)]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=WesnothTranslations&diff=11723 2006-09-10T22:43:58Z

<p>Mavorte: /* Translations */</p> <hr /> <div>== Translations ==<br /> <br /> Wesnoth is currently being translated into the following languages. Instructions on how to contribute are found here:<br /> [[WesnothTranslationsHowTo]].<br /> * [[AfrikaansTranslation|Afrikaans]] - maintainer: Nico Oliver - [mailto:wesnothafATgmailDOTcom]<br /> * [[BasqueTranslation|Basque]] - maintainer: Alfredo Beaumont (ziberpunk) - [mailto:alfredo.beaumontATgmailDOTcom]<br /> * [[BulgarianTranslation|Bulgarian]] maintainer: Georgi Dimitrov (oblak) - [mailto:oblakATgbgDOTbg]<br /> * [[CatalanTranslation|Catalan]] - maintainer: Jordà Polo (ettin) - [mailto:jordaATettinDOTorg]<br /> * [[ChineseTranslation|Chinese]] - maintainer: Firen, [mailto:qhy@hotmail.co.uk] (email address not working)<br /> * [[CzechTranslation|Czech]] - maintainer: Oto Buchta (tapik) - [mailto:tapikATbuchtoviDOTcz]<br /> * [[DanishTranslation|Danish]] maintainer: Anders K. Madsen (madsen) - [mailto:madsenATlillesvinDOTnet]<br /> * [[DutchTranslation|Dutch]] - maintainer: Maarten Albrecht (bloom) - [mailto:maartenalbrechtATgmailDOTcom]<br /> * [[EnglishTranslation|English (US)]] ''(this is the default)'' - maintainer: Sirp - [mailto:davidnwhiteATcomcastDOTnet]<br /> * [[EnglishGBTranslation|English (GB)]] - maintainer: pjr - [mailto:wesnoth@pjr.britishlibrary.net]<br /> * [[EstonianTranslation|Estonian]] - maintainer: Mart Tõnso (rinjin) - [mailto:tmATrinjinDOTpriDOTee]<br /> * [[FilipinoTranslation|Filipino]] - maintainer: Joset Zamora (sophie^) - [mailto:sophieUNDERSCOREgeekATyahooDOTca]<br /> * [[FinnishTranslation|Finnish]] - maintainer: Jussi Rautio (jgrr) - [mailto:jussiDOTrautioAThutDOTfi]<br /> * [[FrenchTranslation|French]] - maintainer: Guillaume Massart (Piou2fois) - [mailto:massartDOTguillaumeATwanadooDOTfr]<br /> * [[GalicianTranslation|Galician]] - maintainer: Jacobo Fernandez (Xacobe) - [mailto:xacobe_gzAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[GermanTranslation|German]] - maintainer: Christoph Berg (chrber) - [mailto:ChristophDOTBergATkpm-sportDOTde]<br /> * [[GreekTranslation|Greek]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[HebrewTranslation|Hebrew]] maintainer: Oron Peled - [mailto:oronATactcomDOTcoDOTil]<br /> * [[HungarianTranslation|Hungarian]] - maintainer: Széll Tamás (TomJoad) - [mailto:tomiATdigiflexDOThu]<br /> * [[ItalianTranslation|Italian]] - maintainer: Americo Iacovizzi (DarkAmex) - [mailto:americo_iacovizziATliberoDOTit]<br /> * [[JapaneseTranslation|Japanese]] - maintainer: Nobuhito Okada - [mailto:okyadaATgmailDOTcom]<br /> * [[KoreanTranslation|Korean]] - maintainer: Kim Woong - [mailto:jojowarezAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[LatinTranslation|Latin]] - maintainer: Marc Polo ([http://www.wesnoth.org/forum/privmsg.php?mode=post&amp;u=571 mpolo]) - No mail address specified<br /> * [[NorwegianTranslation|Norwegian]] - maintainer: Gaute Jao (Gauteamus) - [mailto:gauteamusATgmailDOTcom]<br /> * [[OccitanTranslation|Occitan]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[PolishTranslation|Polish]] - maintainer: Karol &quot;grzywacz&quot; Nowak - [mailto:grzywaczATsulDOTuniD0TlodzDOTpl]<br /> * [[PortugueseTranslation|Portuguese Brazilian]] - maintainer: Claus Aranha (caranha) - [mailto:caranhaATgmailDOTcom]<br /> * [[RussianTranslation|Russian]] - maintainer: Azamat H. Hackimov [mailto:azamatDOThackimovATgmailDOTcom]&lt;!--Alexandr Menovchicov - [mailto:vamATkypiDOTru]--&gt;<br /> * [[SerbianTranslation|Serbian]] - maintainer: Srecko Toroman (freecraft)- [mailto:freecraftATgmailDOTcom]<br /> * [[(sk) Preklad|Slovak]] - maintainer: Viliam Bur - [mailto:viliamATburDOTsk]; wiki: [[(sk) Návod]]<br /> * [[SlovenianTranslation|Slovenian]] - maintainer: Jaka Kranjc (lynx) - [mailto:lynxlupodianAThotmailDOTcom]<br /> * [[SpanishTranslation|Spanish]] - maintainer: David Martinez (ender/Jo-Con-El) - [mailto:enderATdebianDOTorg]<br /> * [[SwedishTranslation|Swedish]] - maintainer: Stefan Bergström (tephlon) - [mailto:stefanDOTbergstromATgmailDOTcom]<br /> * [[TurkishTranslation|Turkish]] - maintainer: Selim Farsakoglu - [mailto:farsakogluATwebDOTde]<br /> * [[ValencianTranslation|Valencian]] - maintainer: Mario (Mavorte) - [mailto:mavorte1ATyahooDOTes]<br /> * [[VietnameseTranslation|Vietnamese]] - maintainer: Do Hong Minh - [mailto:minhdhAThutticDOTcom]<br /> <br /> <br /> <br /> Other ideas (remember, these are just ideas):<br /> * Translations into Asian languages <br /> ** Asian languages are already supported. See [[WesnothAsianLanguages]].<br /> <br /> == See also ==<br /> <br /> * [[WesnothTranslationsHowTo]]<br /> * [[GetText]]<br /> * [http://gettext.wesnoth.org Translations statistics (svn)]<br /> * [[WesCamp| Translating User made Campaigns (featuring WesCamp-i18n)]]</div>

Mavorte https://wiki.wesnoth.org/index.php?title=WesnothTranslations&diff=11722 2006-09-10T22:42:27Z

<p>Mavorte: /* Translations */</p> <hr /> <div>== Translations ==<br /> <br /> Wesnoth is currently being translated into the following languages. Instructions on how to contribute are found here:<br /> [[WesnothTranslationsHowTo]].<br /> * [[AfrikaansTranslation|Afrikaans]] - maintainer: Nico Oliver - [mailto:wesnothafATgmailDOTcom]<br /> * [[BasqueTranslation|Basque]] - maintainer: Alfredo Beaumont (ziberpunk) - [mailto:alfredo.beaumontATgmailDOTcom]<br /> * [[BulgarianTranslation|Bulgarian]] maintainer: Georgi Dimitrov (oblak) - [mailto:oblakATgbgDOTbg]<br /> * [[CatalanTranslation|Catalan]] - maintainer: Jordà Polo (ettin) - [mailto:jordaATettinDOTorg]<br /> * [[ChineseTranslation|Chinese]] - maintainer: Firen, [mailto:qhy@hotmail.co.uk] (email address not working)<br /> * [[CzechTranslation|Czech]] - maintainer: Oto Buchta (tapik) - [mailto:tapikATbuchtoviDOTcz]<br /> * [[DanishTranslation|Danish]] maintainer: Anders K. Madsen (madsen) - [mailto:madsenATlillesvinDOTnet]<br /> * [[DutchTranslation|Dutch]] - maintainer: Maarten Albrecht (bloom) - [mailto:maartenalbrechtATgmailDOTcom]<br /> * [[EnglishTranslation|English (US)]] ''(this is the default)'' - maintainer: Sirp - [mailto:davidnwhiteATcomcastDOTnet]<br /> * [[EnglishGBTranslation|English (GB)]] - maintainer: pjr - [mailto:wesnoth@pjr.britishlibrary.net]<br /> * [[EstonianTranslation|Estonian]] - maintainer: Mart Tõnso (rinjin) - [mailto:tmATrinjinDOTpriDOTee]<br /> * [[FilipinoTranslation|Filipino]] - maintainer: Joset Zamora (sophie^) - [mailto:sophieUNDERSCOREgeekATyahooDOTca]<br /> * [[FinnishTranslation|Finnish]] - maintainer: Jussi Rautio (jgrr) - [mailto:jussiDOTrautioAThutDOTfi]<br /> * [[FrenchTranslation|French]] - maintainer: Guillaume Massart (Piou2fois) - [mailto:massartDOTguillaumeATwanadooDOTfr]<br /> * [[GalicianTranslation|Galician]] - maintainer: Jacobo Fernandez (Xacobe) - [mailto:xacobe_gzAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[GermanTranslation|German]] - maintainer: Christoph Berg (chrber) - [mailto:ChristophDOTBergATkpm-sportDOTde]<br /> * [[GreekTranslation|Greek]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[HebrewTranslation|Hebrew]] maintainer: Oron Peled - [mailto:oronATactcomDOTcoDOTil]<br /> * [[HungarianTranslation|Hungarian]] - maintainer: Széll Tamás (TomJoad) - [mailto:tomiATdigiflexDOThu]<br /> * [[ItalianTranslation|Italian]] - maintainer: Americo Iacovizzi (DarkAmex) - [mailto:americo_iacovizziATliberoDOTit]<br /> * [[JapaneseTranslation|Japanese]] - maintainer: Nobuhito Okada - [mailto:okyadaATgmailDOTcom]<br /> * [[KoreanTranslation|Korean]] - maintainer: Kim Woong - [mailto:jojowarezAThotmailDOTcom] (email address not working)<br /> * [[LatinTranslation|Latin]] - maintainer: Marc Polo ([http://www.wesnoth.org/forum/privmsg.php?mode=post&amp;u=571 mpolo]) - No mail address specified<br /> * [[NorwegianTranslation|Norwegian]] - maintainer: Gaute Jao (Gauteamus) - [mailto:gauteamusATgmailDOTcom]<br /> * [[OccitanTranslation|Occitan]] - maintainer: Nobody, currently<br /> * [[PolishTranslation|Polish]] - maintainer: Karol &quot;grzywacz&quot; Nowak - [mailto:grzywaczATsulDOTuniD0TlodzDOTpl]<br /> * [[PortugueseTranslation|Portuguese Brazilian]] - maintainer: Claus Aranha (caranha) - [mailto:caranhaATgmailDOTcom]<br /> * [[RussianTranslation|Russian]] - maintainer: Azamat H. Hackimov [mailto:azamatDOThackimovATgmailDOTcom]&lt;!--Alexandr Menovchicov - [mailto:vamATkypiDOTru]--&gt;<br /> * [[SerbianTranslation|Serbian]] - maintainer: Srecko Toroman (freecraft)- [mailto:freecraftATgmailDOTcom]<br /> * [[(sk) Preklad|Slovak]] - maintainer: Viliam Bur - [mailto:viliamATburDOTsk]; wiki: [[(sk) Návod]]<br /> * [[SlovenianTranslation|Slovenian]] - maintainer: Jaka Kranjc (lynx) - [mailto:lynxlupodianAThotmailDOTcom]<br /> * [[SpanishTranslation|Spanish]] - maintainer: David Martinez (ender/Jo-Con-El) - [mailto:enderATdebianDOTorg]<br /> * [[SwedishTranslation|Swedish]] - maintainer: Stefan Bergström (tephlon) - [mailto:stefanDOTbergstromATgmailDOTcom]<br /> * [[TurkishTranslation|Turkish]] - maintainer: Selim Farsakoglu - [mailto:farsakogluATwebDOTde]<br /> * [[VietnameseTranslation|Vietnamese]] - maintainer: Do Hong Minh - [mailto:minhdhAThutticDOTcom<br /> * [[ValencianTranslation|Valencian]] - maintainer: Mario (Mavorte) - [mailto:mavorte1ATyahooDOTes<br /> <br /> <br /> Other ideas (remember, these are just ideas):<br /> * Translations into Asian languages <br /> ** Asian languages are already supported. See [[WesnothAsianLanguages]].<br /> <br /> == See also ==<br /> <br /> * [[WesnothTranslationsHowTo]]<br /> * [[GetText]]<br /> * [http://gettext.wesnoth.org Translations statistics (svn)]<br /> * [[WesCamp| Translating User made Campaigns (featuring WesCamp-i18n)]]</div>

Mavorte